Hola! Com que m'ha agradat tant el pastís que m'heu regalat, m'he decidit a tornar-vos el detall i oferir-vos un fragment d'una novel·la que m'estic llegint. S'anomena "El misteri de l'amor" i és d'en Joan Miquel Oliver. Diu així:
"(...) segueixes amb un pis d'estudiants, la dona de la teva vida i ja després un bebè, i quan se't munta tot molt abans d'entendre què significa, quedes penjat a l'aire i penses que la vida no és l'estat natural de les persones, que som uns morts aficionats que hem vingut a la vida de vacances però que fins que no tornem a ser morts no tornarem a tenir res solucionat, som guiris al país de la vida, som uns domingueros (...)"
A mí, m'ha fet pensar. I a vosaltres?