Ahir, endreçant el moble del menjador, vaig tenir una sorpresa... Encara no entenc com han arribat aquestes cintes a aquest lloc. Qui les deu haver portat? Per què ara i no quan les buscava? Han sigut les xines del japonés que me les han volgut tornar? Aiiiiii.... Penso que mai ho sabré.... Però el més important és que les hem recuperat. Felicitats, Óscar! Un petó.
Cristina
2 comentarios:
Així m'agrada, Óscar, que vagis preparant un bon recorregut per la city durant la setmaneta que compartirem... Estic molt il·lusionada de tornar a viatjar amb vosaltres.
I per les Opos, no t'estressis. L'angoixa no ajuda a fer-ho millor. A més... hi ha una plaça reservada per tu! Petons,
Cristina
OK!!! Me'n alegro molt que per fi hagin aparegut. Espero que encara les puguis aprofitar... I per les opos no pateixis, que jo vaig fent... Potser podriem quedar algun dia tots plegats per estudiar, jaja...
Jo tb tinc ganes de tornar a viatgar amb vosaltres. Quants records!!!
Seguim en contacte!
Publicar un comentario